Logo Creu Roja
català  español | Contacte | RSS
Accès restringit     
Imatge il·lustrativa web
 
Fes-te´n voluntari

Col·labora

Fes t'en soci

Butlletí Informatiu > Actualitat > Notícies
Persones sense sostre a Tarragona: assistència més enllà de l’alberg nocturn

Des de l'abril d'aquest any, cada diumenge, la Creu Roja a Tarragona surt al carrer per recórrer la ciutat i facilitar menjar, roba i suport a les persones sense llar que la necessiten. En Miguel viu en un quartet petit sense cap tipus de subministrament des de fa 5 o 6 anys. Quan es va quedar al carrer va decidir parlar amb l'església de la zona i li van cedir una sala a l'exterior de l'edifici. Allà es lleva i dorm, menja i rep les visites de la Creu Roja, que li porten menjar, mantes, aigua, roba i li fan un seguiment de salut i altres necessitats.

Com en el seu cas, la Creu Roja a Tarragona ha atès, des de principis de 2012, un centenar de persones, 80 de manera permanent i 20 que estaven de pas per la ciutat. Entre les 19 i les 22 h, cada diumenge, un grup de voluntariat format per sis persones surten amb dos vehicles a recórrer diferents rutes on saben que hi ha persones sense llar per atendre les seves necessitats.

Durant l'última operació Iglú, l'assemblea de la Creu Roja a Tarragona va constatar un augment de les persones sense sostre. A més, Tarragona no compta amb cap alberg per a les persones sense llar i, davant de les baixes temperatures, acudien al centre que l'entitat humanitària havia obert. "Del 2011 al 2012, l'augment es repetia per segona vegada consecutiva, i vam decidir fer alguna cosa més durant tot l'any" - explica Jaume Jiménez, voluntari del programa.

Dit i fet. Coordinats amb els Serveis Socials de Tarragona i el Programa per a Persones Sense Sostre de l'Ajuntament de  la ciutat, aquest equip format exclusivament per voluntariat va començar a recórrer la ciutat durant dues hores. "Al principi, no els veus, però amb el temps ja tens l'ull entrenat. En qualsevol racó pot viure algú que necessiti suport de la Creu Roja" - diu un voluntari.

Per zones i, segons les necessitats, cada diumenge fan una ruta diferent i atenen un per un i amb paciència a les persones que ja esperen la seva visita. Alguns tenen telèfon mòbil i poden contactar amb ells per saber on es troben, la resta és qüestió de sort i de previsió. "Ho fem de nit perquè així ens assegurem de trobar-los on normalment dormen", explica Jiménez. La ruta, de moment, s'ha allargat a tres hores per la quantitat de gent amb la qual han anat prenent contacte i el voluntari Jaume Jiménez no descarta ampliar-ho encara més", ja sigui en hores o en més dies. El que faci falta", puntualitza.

Adaptarse a les necessitats

El tipus de persona a qui atenen són principalment homes, "en un 90% llarg", i cap d'ells té una casa com a tal. El que els diferencia és on viuen, és a dir, si són persones sense llar o sense sostre. "Tenim persones que viuen en barraques sense cap tipus de subministrament, altres que ocupen cases -on tampoc tenen subministraments - i altres que simplement viuen al carrer i que solen pernoctar en portals i caixers" - explica el voluntari Omar Charif.

El programa, que porta uns 9 mesos en marxa, "està encara en procés de creació"- admet Jiménez. "Ens anem adaptant a les situacions que ens trobem, perquè cada persona és un món i per algunes necessitats no hi ha un protocol establert" - explica. És el cas de José, que viu en una barraca de fusta enmig del bosc als afores de Tarragona. Per arribar, la furgoneta de la Creu Roja ha de sortir de la carretera per un camí inhòspit i el voluntariat s'endinsa entre els pins.

José no podia cuinar el seu menjar i per evitar que, amb una foguera, es fes desaparèixer la seva caseta en el moment menys pensat, li van proporcionar un fogó de càmping. "Així, a més, podem proporcionar-li menjar cru com pasta o arròs i ell ja ho cuina" - explica la voluntària Maria. Quan arriba l'equip de la Creu Roja, José ja els espera, com la majoria de persones sense llar. "Jo em passo moltes hores aquí només només amb la ràdio i em menjo molt el cap. M'avorreixo molt. Així estic una mica millor", admet José.

Més enllà del menjar i les mantes

Com ell, el Florín també els espera. Afectat per una hèrnia inguinal, queda a l'espera de l'operació pertinent. La Creu Roja, a més de portar-li menjar i mantes, s'encarrega que rebi assistència mèdica i l'ajuda amb la paperassa de l'administració. De tant en tant, fa algun treball tallant llenya, però ara amb l'hèrnia només pot fer que esperar. Mentre ell no torni, en Carlos fa la seva feina de llenyataire esporàdic i està a l'espera de la resposta d'una entrevista per a un possible treball. El seguiment no es queda en un simple contacte. Cada persona sense sostre que rep asistència de la Creu Roja a Tarragona compta amb una fitxa personal con consten totes les seves dades, fins i tot la talla de roba per si necessiten peces noves. I el que els expliquen, com l'entrevista d'en Carlos, tambié ho posen per escrit. 

Ja durant els últims minuts de la sortida de diumenge, l'equip troba un home a un caixer que, malgrat el fred, no compta amb cap manta. Després de donar-li brou calent i unes mantes, decideixen parlar amb els Serveis Socials perquè, a causa de l'edat, estar al carrer l'afecta molt. "És molt dur, no tinc res de res. Moltes gràcies i perdoneu les molèsties" - s'acomiada José Luis dels voluntaris. "No sempre els tenim localitzats i de vegades trobem casos com aquest, que està molt desatès, però farem el màxim perquè millori la seva situació" - explica Maria. Després de tres llargues hores tornen a l'oficina i es reparteixen les tasques a realitzar durant la setmana: trucar al metge per Florín, l'assistent social per al José Luís ... I el següent diumenge tornaran.

Tornar a Butlletí

¡CSS Vàlid!

Logo Creu Roja amb lema 'Cada cop més a prop de les persones'
Avís legal | © 2017 Creu Roja
Web optimitzada per a 1024*800px amb navegadors IE7 o superior, FF3 o superior i Chrome